En un petit poblet, “ara més gran”, de l'Alt Penedès fa uns anys, quan governava l'Angèlica Rodríguez, es va proposar al grup local El Fanal la difícil tasca de fer una obra de teatre per a la Festa Major i així reduir el dèficit dels espectacles que es contractaven. El grup va assumir el repte i, fins ara, havia acomplert amb il·lusió i dedicació, com qualsevol altre grup local folklòric o no.

En un principi, tenint en compte el muntant econòmic de l'obra “Pel davant i pel darrera” i per sufragar les despeses, es feien dues representacions de l'obra (tarda i nit) amb la qual cosa l'esforç organitzatiu i de treball dels/de les membres del grup era considerable. Si no n'hi havia prou, posteriorment, s'organitzava després de l'última “funció” la festa del teatre a la plaça del Sol.

Així va ser en un principi fins que el Ricard Serra, regidor de festes de torn, va voler impulsar la Festa Major dels petits el mateix dia que les representacions teatrals. Les disputes van ser continuades primer perquè es convocava els nens i les nenes damunt del teatre quan s'estava fent la representació de la tarda, després perquè l'horari de lluïment del foc dels diables i del drac havia de ser més tardà, després perquè es muntava un sopar entre la pista i damunt del teatre quan es feia la sessió de nit,... i sempre el Fanal havia d'anar cedint. De dues representacions es va passar a una (la de la nit). Es pensava que així qui volgués, acabada la festa dels petits, podia gaudir de l'obra, però tampoc va anar així perquè com acabaven tan tard llavors les famílies havien de sopar o donar-lo a la mainada.

A tot això també és cert que l'Ajuntament i els regidors de festes, d'aquests darrers anys, no han estat uns entusiastes seguidors del treball del grup de teatre El Fanal, malgrat un d'ells n'és cofundador. I així les coses sempre era posar pals a les rodes. Semblava o, potser era així, que sobràvem: com si el nostre treball fos al marge de la Festa Major organitzada per ells. “Tots els actes són gratuïts menys el teatre”. Per a l'Ajuntament el pressupost de Festa Major pel teatre era “0”, eren les famílies qui contribuïen amb la seva aportació de l'entrada amb el grup. Una altra cosa era que l'Ajuntament preveiés en el pressupost de festes una quantitat com fa amb cadascun dels grups folklòrics que actuen per la Festa Major. No ha interessat i, per tant, els dolents de la pel·lícula sempre hem estat nosaltres (potser estem mal vistos pel color del grup polític de qui ens dirigeix).

Per més “inri” el darrer regidor va proposar portar un grup professional per aquesta Festa Major, i jo no sé si no ho havia lligat o el nou regidor no ho va contemplar, la qüestió és que nosaltres ja no ens vam esforçar per tenir una obra per aquestes dates i, quan ja ens preguntàvem si vindrien aquests o aquells altres, allò que va arribar va ser una trucada (mes de juliol) per veure quina obra faríem i si fèiem la festa.

Senyors de la comissió de festes dels petits, senyors regidors de festes, senyors i senyores de la “Comissió de festes” ja heu aconseguit els dos objectius: 1. instaurar el dilluns com a festa pels petits i 2. fer fora d'aquest espai i, potser de la Festa Major, el grup de teatre el Fanal. Però no patiu seguirem treballant i buscarem un altre espai i un altre moment per a oferir a tota aquella gent, decebuda per no haver-hi teatre i seguidora del grup, el nostre treball més il·lusionat i eixamplarem, al mateix temps, el nostre àmbit d'actuacions fora de casa per a donar-lo a conèixer i valorar-lo

Florenci Aymerich Barberà (membre cofundador del grup de teatre “El Fanal”).