La Mola de Colldejou 859m. (Baix Camp)
El diumenge 27 de gener de 2008 el Club Excursionista Quintinenc va anar fins a la Serra de Llaberia, una de les serres més importants del sud de Catalunya, lloc on es troba la Mola de Colldejou.
En una altra època, aquesta serra estava plena de carboners i llenyataires que treballaven la carrasca, un tipus de llenya molt abundant en aquestes contrades. El carboner i llenyataire més famós de tots va ser en Pere Joan Barceló, àlies “Carrasclet”, bandoler per a uns, heroi per als altres.
En Carrasclet va néixer l'any 1682 a Capçanes, poble al peu de la Serra de Llaberia. El fet de ser llenyataire en aquesta zona el va portar a conèixer aquesta serra pam a pam, trobant refugi a la cova de la Fou, així com en altres cavitats de l'entorn quan s'escapava de la persecució de Felip V, un monarca contra el qual va lluitar tota la seva vida.
Activitat: Alpinisme.
Inici: Poble de Colldejou (450m)
Fita: Mola de Colldejou (859m)
Desnivell: 409m.
Dificultat: baixa
Temps del recorregut : Aproximadament 4 hores
Notes: Un itinerari amb camins amb bon estat i en algun tram amb forts desnivells.
Crònica de la sortida:
Vam sortir a les 8 del matí de Sant Quintí de Mediona en direcció Reus, per després seguir en direcció a Mont-roig del Camp i continuar fins arribar a la vila de Colldejou aproximadament a les 9,30 hores. En aquest poble, hi vam deixar els cotxes.
Mentre caminàvem per la pista forestal, un dels camins que ens portaria fins a dalt a la Mola de Colldejou, vam veure com aquesta des de la llunya nia ens mirava entre amorosa i desafiadora.
Sobre les 10 hores van esmorzar al costat mateix del camí.
Vam seguir caminat per la pista forestal durant uns 30 minuts fins que vam arribar a un punt on el pas estava barrat. A partir d'aquí ens vam endinsar pel bosc, tot seguint el GR 7-3 que ve de l'Argentera i arriba fins el poble de Llaberia tot passant per sobre la Mola de Colldejou.
Seguint el GR 7-3 vam anar pujant bosc amunt. En algun tram d'aquest circuit vam trobar fortes rampes per les quals vam haver de grimpar.
Un cop superada aquesta zona de bosc i més ombrívola del trajecte, vam arribar en un punt de la muntanya en què si miraves enrera, gaudies d'unes vistes espectaculars, les quals et mostraven la part baixa de la vall, la més humida i fecunda de la muntanya, encara que en aquest dia, hi havia un mar de núvols que ens van tapar la visibilitat.
I si miraves endavant, podies veure com la muntanya fruïa desafiant com un soldat guardià mostrant la seva cara agresta i estèril. Tot per la por que s'apropiïn del seu cim, el seu més valuós tresor.
Sobre les 11,20 hores ascendíem per l'últim tram, i el més pedregós de la pujada.
Sobre les 11,40 hores vam arribar a dalt a la Mola de Colldejou, on es troba un castell. Segons la seva història, es diu que durant les guerres del segle XIX el castell era l'encarregat de controlar el pas dels carlins per la zona de la serra de Llaberia.
Mentre ens passejàvem per sobre la mola, de sobte per la cara nord, vam veure com una sorprenent taca negra s'atansava cap a nosaltres. Superada la primera impressió ens vam adonar que només era un immens ramat de cabres que com nosaltres havien fet el cim.
Des d'allà a dalt vam poder contemplat unes vistes espectaculars del lloc des d'on havíem pujat, el poble de Colldejou, així com la Serra de Llaberia.
Tot i bufar un fort vent, molt fred i molt sec, ens vam fer la fotografia de rigor.
El grup de dones estava format per: Fina Boix, Rakel Villar, Laia Santanach, Dolors Leiva, Encarna, M. Àngels Mata i Rosa Romeu.
El grup d'homes estava format per: Josep Martí, Jordi Santanach, Miquel Gea, Climent Rafecas, Jaume Busquets, Ton Torrents i Jaume Bas.
El descens el vam fer per l'altra cara de la muntanya. Aquesta part va resultar més llarga però més planera que la pujada.
S'ha de pujar a la muntanya com un vell, per arribar com un jove. (Proverbi xinès)
Crònica i imatges M. Àngels Mata
