Anar a la pàgina CEQ    Anar a la pàgina principal santquintii.net

La Pica d'Estats 3.143 m

El Grup d'alta muntanya del Club excursionista Quintinenc va realitzar la pica d'Estats (3.143m), pic més alt de Catalunya, i els pics del Montcalm (3.077m.) i el Verdaguer (3.133m). L'ascensió es realitzar per la vessant francesa el dissabte 13 d'agost.

Crònica

El dia 12 d'agost, a les 5 de la tarda, 6 amics de la muntanya i components del CEQ vam agafar els cotxes de Sant Quintí per anar a l'Artigue (França) que és el punt de sortida per fer l'ascensió a la pica d'Estats per la vessant francesa.

Així, en Jordi, en Xavier i en Joan en el primer cotxe, i en Lluís, en Pere i en Miquel en el segon vam començar el llarg recorregut. Sant Quintí, Puigcerdà, Bourg-Madame, Port de Puymourens, Ax-les-Thermes, Tarascon-sur-Ariège, Vicdessos, Auzat i per fi l'Artigue, que és un petit poble de quatre cases contades al mig d'una vall immensa. Vam tardar cinc hores ja que a França vam trobar unes retencions quilomètriques. Així vam arribar de nit. Impossible trobar un lloc bo per acampar aquelles hores de la nit, així que decidim acampar el pàrking dels cotxes, que és on surt el camí per fer el cim.

Dissabte dia 13, ens llevem a les 5.30 del mati, ens ha despertat un cotxe que ha aparcat en el pàrking. Desmuntem les dues tendes de campanya, preparem les bosses, esmorzem, deixem tot el que no necessitem a dintre el cotxe i per allà les sis comencem a caminar El pàrking estar situat a 1.200 metres d'altura, hi hem de pujar casi 2.000 metres de desnivell, uff!!!!. El camí s'endinsa per una fageda i els primers passos els fem el costat d'un riu. Comença a sortir el sol i anem ascendit per dintre del bosc superant fortes pendents però sense cap perill.

Per allà les nou del mati tot el grup arriba el refugi Pinet (2.246m), hem ascendit poc més de 1.000 metres i ja fa un a estona que hem deixat el bosc enrere, a partir d'ara ens queden les pendents més ferotges i un paisatge molt rocallós. Esmorzem en el refugi, que estar el costat mateix del llac de Pinet. I, al cap d'una mitja hora continuem en l'ascensió.

Seguint un corriol pedregós i ja sense vegetació arribem primer el llac d'Estats francès (ja que ha la zona Catalana hi ha un altre llac d'Estats(2.315m)), on el Xavi decideix tornar al refugi perquè està cansat. Després trobem el llac de Montcalm (2.557m) i l'estanyol de Barz (2.750m). I d'aquí ens enfilem cap el coll de Riufred, que separa el Montcalm de la Pica. En aquest punt ja portem casi 6 hores de pujada, i decidim pujar el Montcalm (3.077m) que en 15 minuts arribem. Un cop coronat el Montcalm, tirem enrere fins el coll i pugem al coll que separa la Pica i el Verdaguer (30 minuts des del Montcalm) i en 5 minuts arribem el Verdaguer (3.133m), baixem del Verdaguer i pugem la Pica d'Estats (3.143m). Objectiu complert!! Son la 1.30 del migdia, i tenim tot Catalunya els nostres peus.

Encara ens atrevim a fer una altre pic, la Punta Gabarró (3.115m) que arribem en 10 minuts seguint la cresta de la Pica. Fem la foto i tornem a la Pica on observem el meravellós paisatge de la vall Farrera (Catalunya) que sense cap dubte és més bonic que la vall francesa! Cal destacar que la Pics d'Estats és un pic fronterer en França, Catalunya i Andorra.

Dinem, i per a quarts de tres comencem a fer el recorregut a l'invers. La baixada es fa molt pesada i llarga, però tenim temps, fins a les nou no es fa de nit!

Al refugi Pinet trobem en Xavi i els sis seguim fins arribar el pàrking de l'Artigue, que arribem per allà les vuit encara de dia. Busquem un bon lloc per acampar, i acampen just el costat del riu. Fem el sopar amb fogonet, el Pere fa uns spaguettis boníssims amb una salsa italiana que estar per xupar-se els dits. Després de sopar a dormir, que l'endemà farem el viatge de tornada a casa!

Crònica i imatges Joan Munné