Al Balcó de Pineta i al Llac de Marboré
(Pirineu Aragonès) |
El Club Excursionista Quintinenc va anar els dies 12, 13 i 14 d’octubre a la Vall de Pineta, situada al Parc Nacional d’Ordesa, per pujar fins al Balcó de Pineta així com al Llac de Marboré.
Activitat: Alpinisme.
Itinerari: Vall de Pineta (1.240m)- Balcó de Pineta (2.520m)- Llac de Marboré (2.592m)
Desnivell fins al Balcó de Pineta: 1280m.
Desnivell fins al Llac de Marboré: 1352m.
Dificultat alta.
Temps de pujada: 4 hores fins al Balcó de Pineta i ½ hora més fins al Llac de Marboré.
Notes: Itinerari molt marcat, tant per rètols en la pujada al Balcó de Pineta com després per fites.
Crònica:
Vam sortir a les 9 del mati del dissabte dia 13 d’octubre després d’haver passat la nit al poble de Bielsa (Osca). Vam recórrer 11 Km amb cotxe i una mica abans d’arribar al Parador i l’ermita de Nostra Senyora de Pineta vam trobar una zona d’acampada i una esplanada utilitzada com aparcament on hi vam deixar els vehicles.
Sobre les 10 del mati i després de proveir-nos amb les motxilles vam començar a caminar, un tros més endavant vam trobar una font on ens va permetre omplir les ampolles d’aigua i així poder afrontar el fort desnivell que ens esperava.
Vam continuar pujant suaument fins creuar les aigües del riu Cinca on un pont de fusta serveix per salvar una cascada del riu anomenada “el Felgueral” a 1.400m d’altitud.
En aquest punt va començar una forta i llarga pujada rodejada d’un verd bosc ple de falgueres, vam continuar fins trobar un abeurador molt pròxim a una desviació que anava cap a les cascades del Cinca i la Faixa de la Tormosa.
A 1800m d'altitud havíem deixat enrera el camí ben definit, aquest se’ns obria en un fort pendent i un sender pedregós.
L’ascensió començava a ser llarga i forta, calia no parar gaire o si no, no acabaríem mai de pujar.
Segons anàvem pujant, en la part obaga de la muntanya vam començar a veure-la tota enfarinada, al mateix temps anàvem descobrint diferents cims: el Pic de Pineta, el Pic Munia...
Com més amunt pujàvem i després de creuar diferents torrents, més podíem gaudir de la panoràmica que ens oferia la vall, punt del que havíem sortit.
Un cop assolit un desnivell d’uns 900m a 2.160m d’altura per raons tècniques i físiques una part del grup va decidir donar per acabada la pujada i es va quedar al costat mateix d’una cascada a on vam dinar.
La resta del grup va seguir per unes zigues-zagues que els van portar cap a un canal conegut com “l’embut”.
Uns metres abans del final, van trobar una ampla ziga-zaga que els va permetre recuperar l’alè i arribar fins al Balcó de Pineta a 2.520m.
Després van continuar fins a l’estany de Marboré a mitja hora de camí a 2.592m.
Després de dinar, tot el grup vam baixar per on havíem pujat.
Un bell paisatge no és solament una disposició d’aigua, de pedra, d’arbres, de sol i de vent; en primer lloc, és un aliment.
(Gaston Rébuffat).
Components de la sortida: Jaume Bas, Josep Martí, Fina Boix, Ton Torrents, Sergi Torrents, Gemma Torrents, Dolors Leiva, Rosa Romeu, Jaume Busquets, Anna Valls i M. Àngels Mata.
Crònica : M. Àngels Mata.
Imatges: Jaume Bas i M. Àngels Mata.
