POSETS (3.375m)

El dia 9 de Juliol del 2005 el CEQ va realitzar una sortida el pic del Posets de 3.375 metres situat a la vall de Benasque (Osca).

Crònica:

Ring-ring, les 5 del mati del dissabte sona el despertador, en Clement, Miquel, Pere, Jaume i Joan ens vestim, mini-esmorzem i agafem al cotxe fins el pàrking d'Espigantosa (1.600 metres), les dones es van quedar a l'apartament dormint. A l'aparcament vam trobar en Lluís i en Pepo que havien dormit en tenda de campanya, i un xicot d'Alacant, en Mariano, que havia coincidit una vegada amb el Lluís a la muntanya, i que venia expressament per pujar al pic amb nosaltres.

EN Clement, Miquel, Rosa, Miquel fill, Pere, Jaume, Dolors, Àngels i Joan vam marxar a les 6 de la tarda de divendres direcció a Eriste, on teníem reservat l'apartament, i després de tres hores de carretera vam arribar-hi, sopàrem i a dormir, que l'endemà havíem de matinar per pujar al segon pic més alt dels Pirineus, el Posets.

Al refugi parem i esmorzem, que ja hi ha gana. A partir d'aquest moment no trobarem més arbres sinó vegetació baixa i pedres.

Després d'esmorzar seguim amunt, ara pel GR 11.2, un caminet molt ben senyalitzat, i just abans d'arribar l'ibon de Llardaneta (que no el veiem, però intuïm que estar a sobre nostre) girem a la dreta cap el coll del Posets, deixant enrere el GR.

Aproximadament a les 6 del mati comencem a caminar, encara de nit per un corriol direcció al refugi Àngel Orús (2.100 metres) , que arribem tres hores més tard. Ja és de dia, fa sol, però en alguns moments la boira se'ns posa a sobre, per sort no hi ha cap perill de turmenta.

Uns metres més amunt, perill, trobem neu glaçada. Abans de la sortida havíem decidit que no calia portar grampons, i aquí eren necessaris. Però pujant a poc a poc, i amb l'ajuda dels pals o piolet, aconseguim passar, sort que només eren uns 300 metres de neu. A partir d'aquest moment no trobem cap altre perill. Feia tres hores que havíem sortit del refugi quan arribem el coll. A l'esquerra podem observar la Diente Llardana ( que com el nom indica el pic te forma de dent) i a la dreta el Posets, que en quaranta minuts de caminar aconseguir coronar sense cap problema.

Així que per allà les dues comencem a baixar. Hi baixem lentament perquè en Mariano el noi d'Alacant té mal el genoll i no pot forçar, així que anem el seu pas.

Són casi la 1 del migdia, i estem el segon punt més alt dels Pirineus, 3.375 metres d'alçada. A dalt trobem una vintena de persones. A descansar una mica, gaudir del paisatge i dinar. Però no ens podem entretenir gaire perquè encara ens queda la baixada!

Abans d'arribar el refugi trobem varis isards que volten per la zona, ens observen i marxen ràpidament, n'hi havia 5 ó 6.

Passem pel refugi a quarts de sis, i una mica més avall trobem un grup del Centre excursionista Penedès pujant fins el refugi on dormiran i l'endemà faran el pic. No és cap sorpresa trobar-los, ja sabíem que feien el pic al mateix dia.

Diumenge ens llevem ben tard, esmorzem, i cap a casa, amb l'objectiu complert!

A les vuit i poc del vespre arribem el cotxe, ens acomiadem d'en Mariano, que ha patit molt baixant i anem cap l'apartament.

Arribem a l'apartament on trobem les dones i el Miquelet, sopem i a dormir, que estem tots molt cansats.

Components de la sortida: Clement Rafecas, Jaume Bas, Joan Munné, Lluís Raventós, Mariano, Miquel Munné, Pere Pérez

i Pepo (van fer el cim). I Àngels Mata, Dolors Leiva, Miquel Munné fill i Rosa Núñez.

Crònica i imatges Joan Munné