LES TINES DE LA VALL DEL FLEQUER (EL BAGES) 

El diumenge 30 de març de 2008 el Club Excursionista Quintinenc va anar fins a la comarca del Bages per fer una caminada pel sector sud-oest d’aquesta comarca, més concretament a la vall del Flequer, la qual forma part del massís de Sant Llorenç del Munt.

Activitat:  Senderisme.

Recorregut: Les tines  de la Bleda, de l’Escudelleta i les del Ricard, casa i tines del Flequer, així com  la pujada al cim del Puig Gili.

Notes: Un itinerari amb camins amb bon estat i en algun tram de la pujada al cim del Puig Gili amb forts desnivells.

En aquest entorn natural la petjada de l’home és palesa a través de un gran nombre de tines que hi ha escampades per tot el territori, essent potser les més importants i les més ben conservades: les tines de la Bleda, de l’Escudelleta i les del Ricard.
Moltes d’aquestes tines agafen o el nom del propietari o del parcer que conreava les terres o el nom del lloc on estaven ubicades.

Aquestes tines situades enmig de vinyes, la major part d’elles ermotades, formen part d’un entorn natural en el qual, en una altra època, els pagesos les van construir per disminuir les despeses en l’elaboració del vi, a causa de l’allunyament de les vinyes de les zones urbanes, el mal estat dels camins i els mitjans de l’època (carro amb cavall o mula) dificultava el transport i encaria  el producte.
Aquestes tines estan construïdes al costat mateix de les vinyes. Així doncs en un radi molt curt es desenvolupava el procés de la collita, el trepitjat i la fermentació del most.
Moltes d’aquestes tines tenen adossades una barraca, la qual era utilitzada com aixopluc del pagès en cas de mal temps o  per fer-hi curtes estades. Alguna d’aquestes barraques també servia com a quadra pel bestiar i encara s’hi pot trobar la menjadora que feien servir.
Les tines de l’Escudelleta, potser el conjunt més gran d’aquesta zona, és un conjunt d’onze tines de planta circular i les seves barraques corresponents, en una d’elles encara s’hi troben restes d’una antiga premsa de raïm. Les tines de l’Escudelleta constaten clarament la utilització complexa d’aquest conjunt.

Crònica de la sortida:

Vam sortir a les 8 del matí de Sant Quintí de Mediona en direcció a Manresa, tot seguint cap a Can Masana, Marganell, Castellbell i El Vilar, Sant Vicenç de Castellet, Pont de Vilomara en direcció a Rocafort fins Oristrell on hi vam deixar els cotxes. Sobre les 9,15 hores vam esmorzar.

Quan portàvem un quart d’hora caminant vam trobar les primeres tines de vi anomenades de la Bleda. Per cert molt ben conservades.
Vam poder constatar que com les barraques de pedra del Penedès, aquí també es feia servir els lliris per conservar-ne la teulada. Els lliris més concretament les seves arrels barrejades amb la terra formen unes xarxes, les quals eviten que no s’ensorri el sostre amb el pas del temps.

Interior d’una de les tines de la Bleda.

Vam seguir la ruta tot passant pel mig del Torrent del Flequer completament sec i només trobant alguns bassals d’aigua de tant en tant. Aquest torrent agafa el nom del propietari d’aquestes terres.

Una mica més enllà del recorregut i al costat mateix del Torrent del Flequer vam    trobar unes altres tines, aquestes conegudes com les tines del Ricard.

Sobre les 11,30 hores vam arribar a les tines i al mas de Can Flequer. En aquest mas, actualment en runes, encara hi resten vestigis del seu esplendorós passat.

Tot seguint la ruta que ens portaria fins al Puig Gili, des de la llunyania poc abans de perdre de vista el mas de Can Flequer, ens vam acomiadar d’ell.
 

L’últim tram de la pujada a Puig Gili va ser força dur ja que vam haver de pujar per unes fortes rampes.
Vam arribar sobre les 13 hores a Puig Gili, a on vam dinar.

Després de dinar vam descendir per l’altra cara de la muntanya, on el trajecte encara que més llarg resulta molt més fàcil, ja que el desnivell s’assoleix més suaument.

Sobre les 16,15 hores fèiem l’últim tram del recorregut que ens portaria fins  als cotxes .

Com que ens venia de pas, vam parar per visitar el Pont de Vilomara.
Aquest pont està documentat l’any 1012 i fou reconstruït al S. XVII. La seva funció era comunicar la població d’aquesta zona amb el camí ral que anava cap al Vallés.

I per acabar de completar la sortida vam parar a Marganell, poble als peus de la muntanya de Montserrat, i on a ½ Km. del poble hi ha un turó en el qual hi ha un mosaic amb els noms de les crestes de la muntanya.
Vam pujar fins a dalt i vam anar visualitzant tots els noms un per un, vam comptabilitzar 43 noms de crestes.
Hi ha noms molt curiosos com: la Boteruda del gra,  la Boleta foradada, el Lloro, el Frare gros, el Gegant encantat, la Saca gran, entre altres.

Components de la sortida: Fina Boix, Dolors Leiva, M. Àngela Sardà, Jaume Bas, Ton Torrents, Jaume Busquets, Rosa Romeu i M. Àngels Mata.

Crònica i imatges M. Àngels Mata