La relació de Sant Quintí amb el Mediona es remonta a temps immemorials. Durant tot aquest temps de convivència, el riu ha proporcionat aigua per beure, ha permès regar les terres i li ha donat força per moure els molins i les fàbriques. En definitiva, Sant Quintí és el que és, gràcies al riu.
Des de fa segles es va dissenyar un complex sistema de rescloses, recs i molins que va permetre desenvolupar l'activitat econòmica de la nostra vila.
Els primers molins s'utilitzaven per fer farina. De mica en mica, però, van anar apareixent d'altres tipus, molins drapers, d'oli, etc. Durant els segles XVIII i XIX, la revolució industrial es va anar consolidant a la vall de Mediona-Riudebitlles, amb la proliferació de molins paperers i fàbriques tèxtils a Sant Quiní, Sant Pere i Torrelavit, fins al punt que es va convertir en un dels nuclis més importants de Catalunya.
A Sant Quintí estan documentades sis rescloses, cadascuna de les quals dóna pas a un sistema format pel rec principal, i les filloles (recs secundaris). Aquestes són la de cal Mallofré, la del Moré, la del pèlag del Fregaire, la del rec de Baix, la del moli Blanc i el de la Noguera.
Resclosa de cal Mallofré (o del Vidal), d'aquesta resclosa surt el rec de Dalt per la banda esquerra del riu. Amb un recorregut aproximat de 3 Km. i un cabal de 50 litres/segon era la canalització d'aigua més important de Sant Quintí, donat que permitia regal una extensió de 35 ha (gairabé la meitat de les terres de regadiu del municipi). Actualment ja no s'utilitza perque el riu gairabé sempre està sec.
|
Molí del Pujol. el 1776 era de Cristòfur Rumeu i estava especialitzat en fabricar paper d'estrassa.
|
Situat damunt les Deus , el Joan Barris va fer contruir l'any 1856, tot aprofitant l'aigua del rec de Moré, la Fàbrica del Barris. Però una gran rierada se la va emportar l'any 1866. Les restes del l'edifici es van mantenir en peu fins que l'any 1914 l'ajuntament de Sant Quintí les va fer enderrocar.
Fàbrica del Barris
|
L'any 1334 hi havia a les Deus un molí fariner, propietat del Bernat de ginoles. Al segle XVI s'hi va aixecar al costat un altre molí, propietat de Dionís de Barberà, castla de Mediona. L'any 1785, Josep Vallès va construir-hi al damunt un nou molí destinat a fabricar paper blanc i d'estrassa. Actualment només queden les restes del rec.
Balma i mines de les Deus |
Fonts i pèlag de les Deus |
Resclosa de les Deus, o del rec de Baix. El rec de Baix, també dit antigament rec del Comú, surt de la resclosa que hi ha més avall de les fonts de les Deus, per la banda esquerra de la riera. Rega aproximadament unes 13 ha de terres i ha tingut molt a veure amb el desenvolupament econòmic, ja que amb un cabal de 200 litres/segon, s'hi han concentrat una bona part del molins i fàbriques del municipi.
|
Molí del Llarc .Típica estructura d'edifici dedicat a molí fariner que deixà de funcionar durant el segle XIX. |
En aquest indret, avui en dia abandonat i ruinós, va ser durant molt temps el nucli industrial més important de Sant Quintí. L'any 1644 hi havia un trull d'oli, una farga per a fabricar coure, un molí fariner i un molí draper.
D'aleshores ençà, les instal·lacions han anat passant per diversos propietaris que han conservat, restaurat o engrandit els edicifis existents. L'any 1932 era propietat de l'empresa Maqueda i Marín S.L. i es va convertir en la indústria més important de la vila, l'any 1941 hi treballaven 250 persones, tenia 100 telers mecànics i una turbina hidràulica.
Treballaors/res de l'empresa Maqueda. |
Tintes Herrando va comprar el complex industrial els anys 70. fins i tot s'hi va construir una depuradora molt a prop del rec de Baix, però va funcionar poc temps. L'any 1990 va fer fallida i es va tancar de manera definitiva, fins aribar a l'estat d'abandonament que presenta avui dia. |
Grup d'Estudis Històrics i Culturals de Sant Quintí (GEHIC)
Imatges santquinti.net
Tornar a fets històrics
|
