Origen
El ball de bastons és molt antic,
hi ha historiadors que afirmen que originàriament eren danses greges, i que els grecs les van transmetre als romans, i aquests en engrandir el seu imperi les van portar fins a les nostres terres.
Hi ha una hipòtesis que afirma que podria ser originària de les nostres terres, i que era una dansa gruerrera que servia d'entrenament durant l'Edat Mitjana als habitants dels castells i llogarets en previsió de possibles atacs sarraïns. Aquesta versió vindria justificada pel fet que aquí a la Península Ibèrica, les zones on hi ha bastoners són les més properes al Pirineu, bressol de la reconquesta..
Actuació davant l'antic Ajuntament. |
També hi han altres versions com posibles origens de les danses: potser es tractés d'una dansa agrària, o una simbologia funerària o bé d'una dansa de lluita practicada pel gremi de carreters com un entrenament necessari per a defendres de possibles saltejadors.
Colla de bastoners l'any 1944
|
Història del Bastoners de Sant Quintí
Els bastoners tenen al voltan de 150 anys d'història, repartides entre els segles XIX, XX i XXI.
Any 1858: Primera referència escrita sobre la colla de bastoners.
Any 1904: Es crea una colla amb menbres més joves, així doncs esl bastoners tenen dues colles: la jove i la vella.
Any 1910: Per la Festa Major les dues colles arriben ballant davant la porta de la Casa de la Vila, però a l'hora de parar el ball, ambdues esperaven que ho fes primer l'altre, i d'aquesta manera seguiren ballant molta estona, fins que l'alcalde decidí de posar fi a la dansa i envià els Mossos d'Escuadra a fer-ho. L'any següent, prohibí la sortida de més d'una colla.
Any 1936-39: A causa de la Guerra Civil, aquests anys pràciticament no van actuar.
Any 1944: Renovació total dels membres de la colla, donat que la mitjana d'edad era de 40 anys.
Any 1946: Estigueren a punt de desaparèixer per problemes inters.
Any 1966: Per discrepàncies amb l'Ajuntament no van actuar a la Fest Major.
Any 1981: S'incorporen dones al grup. També es forma una nova colla infantil.
Any 1982: El poble de Sant Quintí premià als bastoners inaugurant una plaça i posant-li per nom la Plaça del Bastoners. Els bastoners com a mostra de gratitud inventen un nou ball i l'anomenet la Plaça del Bastoners.
Any 1982-99: Els bastoners progressivament van augmentant de número, essent actualment 35 balladors i tres colles: la vella, la colla de dones i la colla jove.
Any 2000: El 17 de juny del 2000, els bastoners de Sant Quintí van acollir la XXV Trobada Nacional de bastoners de Catalunya, que coincideix amb 25 aniversari de les trobades.
|
La colla a les Deus l'any 1981 |
Característiques del ball de bastons de Sant Quintí
La colla de Sant Quintí de principis de segle passat s'assemblaven a les coles de la costa (vilanova, Sant Pere de Ribes, Sitges), que es caracteritzaven per un tipus de ball compassat, lent i de picada forta, però el ball ha evolocionat, si bé conserva la caracteristica de picar molt fort (hom ho pot veure quan ballen per exemple La Farrenca o el Rotllet), també han adquirit velocitat en l'execusió del balls.
Els balls que actualment es ballen son uns 10:
-El Xotis
-El Rotllet
-La Contradansa
-L'hereu Riera
-La Ferranca
-L'Airosa
-Les Corrandes
-Les Roses
-El Nou
-La Plaça
|
La música en el ball de bastoners és gran importància, ja que marca el ritme i el compaàs als balladors per tal que piquin tots alhora, que en l'argaot bastoner s'anomena picar serrat. El flautista doncs, és que marca la velocitat del ball i el que controla que el grup balli compassat. En els orígens de la colla s'utilitzava el violí i el flabiol, malauradament amb el pas del temps elviolí ha desaparagut i l'actualitat només s'utilitza el flabiol.
Impensable una Festa Major sense la colla dels Bastoners |
El vestuari dels bastoners ha evolucionat al llarg dels anys, antigament el bastoner que duia la senyera anava amb corbata i la resta portava camisa blanca, faixa, faldilles, pantalons fins sota el genoll, picarols i espardenyes blanques. Duien també un mocador passat pel coll i entrat dins la faixa. Després de la Guerra Civil van canviar de vestuari, el qual avui en dia encara conserven, tret del color de la faixa i de les espardenyes (blau i vermell). L'escut és també un element nou.
Actuació al carrer de la Bòria.
|
La colla ballant un dels seus típics balls.
|
Alguns encarregats de tocar el flabiol han estat Joan Gallego, Antoni Pujado, Rafel Esteve....
|
|
Inaguració de la Plaça dels bastoners l'any 1982
|
|
| |
| |
| |
| |
Informació: David Arderiu
Imatges: Lluis Tutusaus, Mª Àlgels Mata, Contxita i Montse Saumell.
|
